Elecció d’un equip fotogràfic
En l’elecció d’un equip fotogràfic hem de tenir en compte alguns factors, d’aquests jo en
destacaria 2 de molt importants, dimensió de sensor i muntura.
Mida del sensor
La mida del sensor és rellevant per diverses raons, però principalment té a veure amb la qualitat final de la imatge. Contràriament al que creu la gent la quantitat de píxels” megapíxels” que té la càmera han deixat de ser importants, de 16 cap amunt és un bon nombre, fins i tot menys no seria motiu de no elecció d’una càmera. El que si importa és la mida del sensor, però per què?
Existeixen moltes variants i cada model té el seu que, però podríem resumir que com més
gran sigui el sensor millor, ja que aquest rep més quantitat d’imatge de la lent que un de
més petit. Quan muntem una lent en una càmera, aquesta projecte una imatge sobre el
sensor, com més gran sigui el sensor, més gran serà la imatge que pugui “absorbir”.
Molts cops es parla del factor de retall dels sensors APS-C, com pots veure en la primera imatge que ho mostra molt gràficament, això no deixa de ser el que hem parlat, un sensor més petit rep menys quantitat d’imatge que un de més gran. Això no significa que si tu li poses una lent amb una focal per exemple 90 mm la lent tingui més focal per estar en un sensor aps-c, té la mateixa, però un cop tu visualitzis la imatge, en estar retallada per la mida del sensor, aquesta semblarà que té més zoom.
Per això una mateixa lent té resultats diferents depenent d’en quin sensor la col·loquem. Aquest factor de tall és aprox de 1,4, és a dir que si muntem un 90 mm en un equip aps-c ens donarà un resultat d’imatge igual a una lent 1,4 més gran. És a dir i traduint tot, un 90 mm muntat en un aps-c és igual a 90 x 1.4 = 126 mm
Això és important per dues coses. Una saber interpretar i traduir el rang focal per adquirir realment el que busquem i dues saber que les lents compatibles amb 35mm full frame són compatibles amb aps-s, però les lents exclusives per aps-c no ho són per full frame.
És a dir les lents exclusives APS-C projecten una imatge més petita que si cobreix tot el sensor APS-C però no el full frame.
Un cop aclarit el tema de la mida del sensor, passem a la quantitat de pixels. Resumint, a més quantitat de píxels més capacitat d’ampliació té la imatge, això és la teoria, però a la pràctica el factor diferenciador és la lent, ja que la qualitat d’aquesta és la que determinarà la imatge que es projecti i la quantitat de píxels que reben una imatge nítida. Un exemple gràfic és provar de fer una foto amb una bona lent o amb una dolenta. El pes de la imatge pot variar força tot i en teoria ser els mateixos paràmetres que fem les dues fotografies i
tenint en compte que només canvia la lent.
Això és perquè una bona lent aporta més informació al sensor que una de no tan bona, per això podem tenir la mateixa foto que pesi 12 megas o 18 megas. Per entendre’ns en fer molt de zoom en la imatge quan la visualitzem nostre pc, de la lent més dolenta veurem menys nitidesa i fins i tot més borrós el fons, mentre que l’altre serà més nítida.
És per això que la recomanació és sempre invertir més en lents que en càmera, ja que una càmera més o menys amb una bona lent pot esprémer més el sensor que una càmera molt bona però amb una lent mediocre.
També la mida del píxel, com més gran sigui millor capta la llum i menys soroll té a ISOS altes. Com a exemple podem dir que un sensor de 24 mp full frame té el píxel més gran que un de 24 mp en APS-C , ja que la quantitat de píxels és la mateixa, però l’àrea on es reparteixen són diferents.
La muntura
L’altre punt important es montura. La montura en una càmera és la compatibilitat amb una sèrie de objectius fets per aquest tipus de càmera. Que vol dir això que un cop ens comprem una càmera i objectius, aquests hauran de ser per aquest tipus de muntura i no serviran d’altres. És per això un factor determinant, ja que una marca/montura amb poca varietat ens limita molt poder ampliar l’equip. També tenir en compte quan comprem una càmera, que potser en un futur la volem canviar per una millor o diferent, si la marca que comprem te varietat de models d’una mateixa muntura ens permetrà poder utilitzar les lents ja adquirides amb anterioritat, ja que les lents tenen una vida útil molt més llarga que una càmera, si es cuiden poden durar molts anys.
S’ha d’anar amb compte perquè hi ha marques que tenen més d’un tipus de muntura, Sony en té dos, Nikon i cànon també. Però el fet de tenir 2 tipus de muntura una marca té més a veure amb el canvi que ha suposat les càmeres sense mirall.
És a dir Sony té una muntura per a les lents amb mirall i un altre per les de sense. Això passa amb gairebé totes les marques.
Reflex o mirrorles?
En l’actualitat les reflex de tota la vida estan condemnades a l’extinció, és més la majoriadels fabricants ja no en fan més i s’han centrat en les mirrorless. Les mirrorless o sense mirall tenen l’avantatge de ser més petites i de menys pes.
És per això que el dia d’avui aconsellocomprar una càmera d’aquestes, ja que les reflex ” amb mirall” estan ja obsoletes.
El rang dinàmic
Tenint en compte tot l’anterior un tercer factor que jo em miro a l’hora d’escollir una càmera és el rang dinàmic: Resumint el rang dinàmic és la capacitat que té el sensor de treure informació del subexposat i el sobreexposat, és a dir una ombra molt negra en edició es pot aclarir o un blanc que pot semblar gairebé cremat es pot treure il·luminació i veure
informació, això és útil quan fem una foto al cel que molts cops depenent l’hora del dia surt cremat. Normalment, aquesta mesura es treu en passos, és a dir com més passos tingui de rang dinàmic millor.
Quina càmera s’ajusta al que busco?
Informació tècnica aclarida anem a l’important. Quin equip vull?
Sabem que l’equip més top és de format complert amb una quantitat de píxels d’entre 20 a 30 amb lents de més de mil euros cada una. Però ara anem al que busquem. Si bé en aquest exemple sembla que el APS-C sigui el dolent de la pel·lícula, no és així. Existeixen moltes marques que tenen aquest tipus de sensor, és més hi ha marques que no tenen format complet, però sí de APS-C, com és el cas de Fujifilm. És més lleuger i econòmic i dona uns resultats extraordinaris.
Molts fotògrafs professionals de renom opten per aquest format, ja que el que els i treu d’un cantó els hi dona per l’altre i les imatges que obtens són d’una qualitat molt bona.
Càmera per iniciació a la fotografia
Si estem indicant-nos en la fotografia, és probable que ens espanti una mica el preu de les càmeres i de la resta d’equip. No és necessari per començar a invertir una gran quantitat de diners en una càmera, això si recomano que tingui uns mínims com són: Lents intercanviables, modes manuals i possibilitat de disparar fotografies amb format RAW.
En un principi desaconsello adquirir càmeres reflex, ja que com hem comentat anteriorment, a poc a poc quedaran obsoletes, però per començar són una bona opció sempre que la càmera que es compri sigui bàsica. Tot i deixar d’invertir recursos en el format reflex encara trobem molt equip per aquest format, sobretot de segona mà. Això és bo perquè ha devaluat equip molt capaç només pel fet d’estar en un format que en uns anys estarà obsolet. Això significa que podem trobar autèntiques gangues de segona mà. L’opció de la segona ma no és dolenta ni molt menys, es troben autèntiques joies a bon preu. L’important és saber on comprar i amb quines garanties o fem. En aquest article en parlo més en profunditat.
Dit això i per gent que comença i no es vol gastar molt en un equip fotogràfic recomano els models de la sèrie D3000 (D3100. D3200, etc) de Nikon i 1000D (1100D, 1200D, etc) de Cànon.
La principal raó és que se’n van fabricar moltes, molta gent les té i no els hi ha fet ús, ja que és una càmera per iniciar-se i hi ha molta gent que se les va comprar i mai han acabat de treure temps per fer-les servir i se les ven.
També compten amb una versatilitat molt gran pel que fa a objectius, ja que les seves muntures són les que més lents tenen al mercat i es poden trobar a preus molt competitius.
De segona mà es poden trobar conjunt de càmera més lent per uns 200 o 300 euros.
Els peròs serien que són equips condemnats a quedar-se obsolets i el pes que implica una càmera reflex en vers una sense mirall.
Pros: econòmiques, varietat d’objectius,
Contres: pesades, condemnades a quedar-se obsoletes.
Càmera intermèdia:
Si bé estem començant i serà el nostre primer equip o volem fer un pas endavant i millorar la nostra càmera, ha arribat el moment de donar el pas i entrar en el món de les sense mirall.
Ja porten uns anys entre nosaltres (més d’una dècada) són el present i el futur de la fotografia. Hi ha molts fabricants de càmeres, però com comentava abans la muntura i el sensor son part fonamental a l’hora d’escollir una càmera. Dit això la millor opció per mi actual al mercat i que reuneix tots els requisits és la marca Sony. Porta anys de succés, té molt bona varietat de lents en la seva muntura E i no només això sinó que gràcies a adaptadors també permet utilitzar objectius d’altres muntures.
Vull deixar clar que ni Sony ni cap marca ens esponsoritzen, és més no és ni l’equip que tenim actualment, però en vers al que hi ha al mercat, cal afirmar que és el millor posicionat.
El model recomanat són la sèrie a5000 (a 5100, a5200, etc) o una gamma superior a6000 (a6100, a6200, etc).
Són comares APS-C, però no per això tenen res a envejar a les de format complet, com hem mencionat, molts professionals treballen amb formats més petits que el full frame.
Aquests dos models reuneixen una característica comuna, la versatilitat a l’hora d’adquirir noves lents. A part podem comprar lents específiques per APS-C, el que les fa més econòmiques i lleugeres o bé lents per a format complet. Aquestes últimes seran més cares i voluminoses, però ens serviran en un futur si volem adquirir una Sony full frame.
La seva mida també és un element a tenir en compte, ja que les fan idònies per endur-te-les de viatge i tenen un pes insignificant a la nostra maleta.
Per altra banda, com hem comentat hi ha altres marques que també fabriquen APS-C i amb equips molt bons, com pot ser Fujifilm, l’únic però que li posaríem és que no té la varietat de lents de Sony i tampoc tenen de moment plantejat treure càmeres de format complet.
Pros: Mida reduïda, mirrorles “format del futur”, bona relació qualitat preu
Contres: Bateria limitada en comparació a una reflex.
Càmera professional
Aquesta ja és l’opció per qui busca l’excel·lència i és la continuació natural de Sony a les A5000 o A6000. Es tracta de les Sony Alpha 7, que ja incorpora un sensor, full frame.
Dintre de les Alpha 7 existeixen 3 tipus diferents la A7s, la A7 i la A7r. Aquestes sigles corresponen a unes característiques que té cada model.
La sèrie A7s de la qual existeixen diverses versions (a7s, A7sII, etc). Es caracteritza per tenir “pocs” píxels, en total 12mpx. Aquesta quantitat de píxels dividits per un sensor full frame aconsegueixen que la mida del píxel sigui molt més gran i capti millor la llum. Aquest model és idoni per a situacions on la llum sigui escassa com espectacles on velocitat i lluminositat estan molt renyits.
La sèrie A7 compte amb 24 mpx. Aquesta quantitat de píxels dividida per la mida del sensor fa que tingui un molt bon equilibri entre lluminositat i resolució. Com en la versió anterior també existeixen diversos models, ja que cada dos anys més o menys treuen versions millorades.
La sèrie A7r Aquest model ha anat augmentant la seva resolució de 36 mpx de la primera versió a A7r V que ja compte amb 61mpx. Esta pensada per qui busca una resolució extraordinària per sobre de la lluminositat.
Les Sony Alpha 7 són una opció segura i que fa anys que està al mercat. De vegades models anteriors poden tenir prestacions molt similars a preu molt més reduït. Una Alpha 7 II és una molt bona càmera a preu molt competitiu.
Deixem fora de l’equació a Canon i Nikon, ja que van tard en el món de les mirrorles i no tenen de moment la gran compatibilitat de lents que té Sony.
Pros: Rendiment professional, Anys al mercat, varietat d’objectius
Contres: equip, costos, més pesat en tractar-se d’equip més professional.
Resumint
Les diferències de preu en càmeres les trobarem quant a rendiment a isos altes, opcions, Frames per segons, mida del sensor i rang dinamic. Gairebé totes poden fer el mateix, l’únic que tindrem millors resultats com més bones siguin. Cal tenir en compte que la lent és el component tècnic més important i en el que realment trobarem la diferència. Dit això, no cal obsessionar-se pel que fa a l’equip fotogràfic, sempre n’hi haurà de millor i més car hi pot resultar una ruïna si no ens hi dediquem. El factor més important d’una càmera està darrere d’ella.
Deixa un comentari