Aprèn a controlar la profunditat de camp
En el món de la fotografia, la profunditat de camp (PDC) és un concepte crucial per aconseguir imatges impactants i narratives. Es refereix a la zona de la imatge que es percep nítida, tant davant com darrere del punt enfocat per la càmera.
Imagineu una fotografia d’un retrat: la persona que està davant la càmera pot estar enfocada, mentre que el fons s’esvaeix en un borrós agradable. Això exemplifica una PDC reduïda, on l’atenció se centra en el subjecte principal i el fons s’utilitza per aïllar-lo.
En canvi, una fotografia d’un paisatge pot tenir una PDC àmplia, on tant els elements propers com els llunyans es perceben nítids, creant una sensació d’immensitat.
Factors que influeixen en la PDC:
- Apertura del diafragma: A major obertura (menor nombre f/), menor PDC. Això significa que només una zona reduïda estarà enfocada, ideal per a retrats o per fer destacar un element concret.
Per exemple si volem fer un retrat a una persona, podem optar per desenfocar el fons, per tal de donar-li protagonisme al seu rostre. Per fer-ho farem ús de la màxima obertura que ens permeti la càmera, és a dir el número f més petit. En els objectius de kit en ser més econòmics implica que també no són molt lluminosos, per la qual cosa tindrem una f mínima força tancada (f/3.5 o f/4). En objectius més bons podem tenir f/2.8 el que ja ens permet veure un bon desenfocament. Per últim, tenim les focals fixes, aquests objectius no varien el zoom, això els fa menys versàtils però de molta millor qualitat òptica i més lluminosos. Solen tenir obertura mínima f/1.8 o f1.4. Recordeu que com a número més petit de f menys profunditat de camp i més lluminós serà. Si voleu saber més sobre el número f podeu consultar: Com entendre la numeració f del meu objectiu?
Hem d’anar amb compte amb obertures molt grans, ja que la PDC pot arribar a ser tan poca que fins i tot ens desenfoqui parts de la cara, com per exemple orelles o nas desenfocat. Cal recordar que en retrat la prioritat d’enfocament és sempre els ulls o l’ull dominant del model. Si les orelles surten desenfocades no és tan greu i en la mesura del possible intentar que la punta del nas estigui en foc. Per això no sempre cal fer ús d’obertures extremes perquè de vegades ens podem passar i tenir molt poca PDC.
A menor obertura (major nombre f/), major PDC, aconseguint que tot el pla estigui nítid, perfecte per a paisatges o fotografies d’arquitectura.
Si volem fotografiar un element pròxim i que tant aquest com el fons surtin nítids haurem de jugar amb l’obertura i la PDC per obtenir el resultat desitjat. Una f11 pot ser un bon valor, tot dependrà de la llum que tinguem, ja que en tancar diafragma no només guanyem PDC sinó que també perdem llum, el que ens obligarà a temps més prolongats d’exposició o augmentar l’ISO.
- Distància focal: Un objectiu amb major distància focal (teleobjectiu) comprimeix la perspectiva i redueix la PDC, aïllant el subjecte del fons. Un objectiu amb menor distància focal (gran angular) amplia la perspectiva i augmenta la PDC, capturant més escena.
- Distància al subjecte: Enfocament a menor distància del subjecte crea una PDC reduïda, mentre que enfocar a major distància augmenta la PDC.
Controlar la PDC per a la teva visió:
Dominar la PDC et permet dirigir l’atenció de l’espectador cap a elements específics de la teva composició. A continuació, alguns exemples:
- Retrats: Una PDC reduïda aïlla el subjecte i crea un fons borrós que no distreu.
- Paisatges: Una PDC àmplia mostra la grandària i la textura de l’escena, perfecta per a capturar la immensitat de la natura.
- Fotografia macro: Una PDC molt reduïda permet enfocar petits detalls amb gran nitidesa, ideal per a capturar insectes o flors.
Experimentar i divertir-se:
La PDC és una eina poderosa per a la creativitat fotogràfica. Experimenta amb diferents obertures, distàncies focals i distàncies al subjecte per descobrir com pots utilitzar-la per a narrar la teva història a través de les imatges.